Cels Gomis i Mestre va deixar acabada la segona edició de la Botànica popular catalana l’abril de 1909. Havia fet una “feina d’abella” –hi escrivia- aplegant totes les creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums que deien els catalans del seu temps en relació a les plantes i que havia pogut arreplegar quan voltava pel país fent la seva feina d’enginyer. L’olivera, la vinya i el blat són les tres espècies més ben representades. La tríada mediterrània i els productes que n’elaborem: l’oli, el vi i el pa, acaparen bona part de les dites i les creences del nostre imaginari col·lectiu. Però la relació amb el món vegetal va molt més enllà i Gomis aplega coneixements de fins a 194 plantes, un tresor que ara posem de nou a l’abast del lector. Ara que fa també un segle de la mort d’aquest folklorista injustament oblidat.
