Dones que anaven pel món

Estudi etnogràfic de dones venedores ambulants d’herbes remeieres i trementina, entre d’altres productes, per a la gent i el bestiar. L’estudi situa les trajectòries de les trementinaires en el context d’una societat i d’una economia en què la pluri activitat, sovint associada a la mobilitat, era una estratègia bàsica de subsistència. L’estudi retrata l’evolució i declivi de l’activitat de les trementinaires al llarg del segle XX i la seva reaparició posterior com a figures de museu, és a dir, la seva conversió en un bé patrimonial i en un símbol d’identitat local. El llibre, resultat d’una recerca feta per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), consta d’una presentació, tres capítols i annexos, i conté una quarantena de fotos, la majoria d’època.