La realitat no és el que els sentits ens inviten a creure. La realitat cal discernir-la, interpretar-la. En conseqüència, hi ha d’haver múltiples maneres de veure el món. Els grecs antics, com tants altres pobles, no destriaven la realitat com nosaltres. Vivien en una creació on es barrejava el món profà amb divinitats, ciclops i centaures. Malauradament, l’Europa contemporània ha perdut gran part de la seva ànima; com a resultat d’aquesta agonia, la capacitat de copsar altres realitats està gairebé esvaïda. Aquest llibre desvela els paratges de llegenda concebuts pels catalans. Una manera poètica d’entendre’ns. Una munió de paisatges ocults, incògnits, imperceptibles, plens d’històries insòlites i admirables.
