La lluna segons lo poble
2 de juliol de 2021
DICCIONARI AGUILÓ – 8 VOLUMS
6 de juliol de 2021
Mostrar tots

Formulae medicinales cum indice virium

Johanne de Gorter

1.200,00

Disponibilitat immediata

Obra completa , en dos volums.
 Johannes de Gorter ja havia desenvolupat un interès especial en temes mèdics durant la seva primera joventut. Aquests interessos van ser desenvolupats en el jove pels seus professors de l’època, de manera que als 19 anys va obtenir la llicència de cirurgià al seu lloc de naixement. El famós nom d’Herman Boerhaave li havia donat ganes d’anar a la Universitat de Leiden. Després d’haver-se educat en llengües grega i llatina, es va poder traslladar a la seva desitjada universitat l’octubre de 1709 per dedicar-se a l’estudi de la medicina. Després de tres anys es va doctorar amb la Dissertation de Obstructione (Leiden 1712), després va obrir una consulta a la seva ciutat natal i va continuar els seus estudis de medicina. També va intentar aplicar diferents mètodes d’altres àrees de la física i les matemàtiques. Va mesurar el cos humà, el va pesar i va dur a terme diversos experiments, que va publicar el 1725. Per recomanació de Boerhaave, va ser nomenat professor de medicina a la Universitat de Harderwijk el 13 de juny del mateix any. Va assumir aquest càrrec de farmacologia després d’un llarg període de vacil·lacions, va pronunciar un discurs solemne i va ser ascendit a doctor en filosofia el 15 d’octubre de 1726. Durant els seus 29 anys de mandat, la Universitat Hadarwijk va viure un moment àlgid. Va entrar en correspondència amb els famosos erudits del seu temps i es va donar a conèixer a través dels seus escrits. Aquesta fama també va arribar al tribunal rus dels tsars. Quan Abraham Kaauw Boerhaave (1715–1754) ja no va poder complir les seves funcions, la tsarina Elisabeth va voler portar-lo a la cort de Sant Petersburg com a successor. Després de la vacil·lació inicial, va acceptar i es va traslladar amb els seus dos fills, una filla i la seva dona a Sant Petersburg el 15 d’agost de 1754, on va arribar el 12 de setembre. Després d’un temps a Petersburg, es va notar una creixent vellesa. La seva dona havia mort en aquell moment i de Gorter tenia enyorança. Per això, va expressar el desig de tornar a la seva terra natal. Això es va concedir, de manera que el setembre de 1758 va poder trepitjar de nou la terra. Durant quatre anys va poder passar els darrers anys de la seva vida amb els seus fills a Amsterdam, Enkhuizen i a Wijk, a prop de Duurstede. Més recentment va estar amb Leiden, el seu fill David, que havia tornat de Rússia, en els braços del qual va morir. La seva obra principal Medicina Hippocratica exponens aphorismos Hippocratis és una presentació general de la medicina pràctica del seu temps, que va presentar utilitzant els aforismes d’Hipocrates. El seu alumne va ser, entre d’altres, Carl von Linné, que es va doctorar en medicina el 1735 sota la seva direcció. Johannes de Gorter era membre de l’Acadèmia Imperial Leopoldina-Caroliniana de Científics Naturals, membre de l’Acadèmia de Ciències de Petersburg i membre de la Societat de Ciències a Haarlem. família Del seu matrimoni amb Susanna van Bassen va tenir cinc fills. David de Gorter també va aconseguir un nom excel·lent en el món científic com a metge i botànic. El seu fill Theodor de Gorter (* 1720 a Enkhuizen, † 19 de desembre de 1739 a Harderwijk) també es va convertir en metge. També coneixem John de Gorter i el seu fill Hermanus Boerhaave de Gorter (* 1732 a Harderwijk), que porten el nom del seu gran mestre. Aquest últim també havia acompanyat el seu pare a Rússia, més tard es va convertir en metge a Amsterdam, membre de la Societat holandesa de ciències a Haarlem i membre de la Societat de Batavische a Rotterdam.
Obres:
  • De Secretione humorum e Sanguine, cum fig. Amsterdam 1727.
  • Oratio inauguralis de dirigendo studio in Medicinae praxi, sive de tabb. pro discipl. med. concinnandis. Leiden 1727, Patav. 1751.
  • Gezuiverde Heelkonst ter onderwijzing van den leervenden en kunstoefenenden Heelmeester. Leiden 1731.
  • Oratio de praxis med. repurgatae certitudine. Leiden 1731, Patav. 1751.
  • Oratio de animi et corporis consensione mirabili, tam in secunda, quam adversa valetudine. Leiden 1731.
  • Beschrijving van de algemeene doorgaande ziekte. Amsterdam 1733.
  • Morbi epidemici brevis descriptio et curatio. Harderwijk 1733. Patav. 1751.
  • Hypothesis nova de febrium intermittentium causa. Harderwijk 1735. (Digitalisat in der Digitalen Bibliothek Mecklenburg-Vorpommern)
  • De perspiratione insensibili. Leiden 1725, 1736.
  • Compendium medicinae in usum exercitat. domest. digestum. Leiden 1731–1737, 2. Bd.
  • Exercitationes medicae quatuor. Amsterdam 1737.
  • Medicina Hippocratica exponens aphorismos Hippocratis. Amsterdam 1739–1742. 7 vol.; Pad. 1747, 1753, Amsterdam 1754.
  • Medicinae Dogmatica, de Delirio, Vertigine ac Tussi. Harderwijk 1741. 4o, Patav. 1751. 4o.
  • Chirurgia repurgata, ab auctore recensita etc. Accessit materia medica Chirurgiae repurg. Accommodate. Leiden 1742
  • Nieuwe gezuiverde Heelkons. 3. Auflage. Leiden 1746, Amsterdam 1762.
  • Gezuiverde geneeskonst, of kort Onderwijs der meeste inwendige ziekten ten nutte van Chirurgijns, die ter Zee of Velde dienende, of in andere omstandigheden, zig genoodzaakt vinden dusdanige ziekten te behandelen. Amsterdam 1747, 3. Auflage. 1761.
  • Kort vertoog of aanwijsing hoe en waar de sluitband der kraamvrouwen moet gelegt worden enz. Amsterdam 1744, 1752.
  • Exercitatio medica quinta de actione viventium particulari. Amsterdam 1748.
  • Praxis medicae systema. Harderwijk 1750, 1767.
  • Methodus dirigendi studium medicum. Harderwijk 1753.
  • Formulae medicinales cum indice virium. Amsterdam 1755.
  • Formulae medicinales : quo ad inventas indicationes inveniuntur medicamina. Amstelodami : de Tournes, 1755.
  • Kort begrip der Vroedkunde of korte beschrijving der zaken, welke door eene vrouw moeten gekend worden, eer men haar mag toelaten het ambt als Vroedvrouw waar te nemen. Amsterdam 1786.
Autor Johanne de Gorter
Editorial Frates de Tournes
Idioma llatí
Tipus de llibre Llibre antic
Estat de l'exemplar Bo Força ben conservat, sense faltes ni defectes destacables.
Número de pàgines 775 pàgines
Número d'ítems 2
Edició 1a
Any de la primera edició 1755
Pes 795 kg
Dimensions 20 × 14 × 7.5 cm
Aquest lloc web utilitza cookies i sol·licita acceptació per millorar l'experiència de navegació.