L’altra cara de la lluna

El primer calendari lunar conegut és de fa 18.000 anys, i va ser pintat pels primers artistes paleolítics, a Lascaux. En els escrits més antics de la humanitat, s’hi parla de la Lluna. És a l’origen de tots els mites i totes les religions. Alhora tranquil·litzadora i inquietant, la Lluna canvia de forma i de colors, fa elevar-se els oceans i créixer les plantes. Deessa o déu, sempre l’hem venerada. Sempre l’escoltem, perquè la Lluna ens parla i ens dicta el temps: el temps que passa, el temps que fa. Dirigeix al seu ritme la vida de la humanitat. I encara no coneixem totes les cares de la Lluna.

Fatoumata Kebe és una destacada astrònoma que vol fer arribar a tothom la passió pels astres. Descobriu, en una obra amena i accessible, els misteris de la Lluna i tot el que ens aporta des del principi dels temps fins que els homes van trepitjar-la per primera vegada.

«El primer dibuix de la superfície de la Lluna el va fer el 1609 Thomas Harriot, un matemàtic i astrònom anglès. Segur que coneixeu els seus dibuixos fets amb tinta de sèpia en què els cràters semblen petits volcans. Antoine de Saint-Exupéry devia tenir molt presents aquests esbossos simples i poètics de Harriot quan va dibuixar el planeta del Petit Príncep.»