L’endemà de la retirada

Després del gran èxit de la capsa vermella i el descobriment internacional de la figura d’Antoni Campañà, arriba un nou llibre del que s’ha reconegut ja com un dels fotògrafs de guerra més importants del país.

Març del 1939. L’endemà de la Retirada republicana per Portbou. La mirada fotogràfica d’Antoni Campañà fa explotar la història i trenca amb tot allò establert per la correcció política. L’escenari de les fotografies? El final d’un trajecte pels camins i les carreteres de l’Empordà. D’un viatge interior per les sinuoses arestes, els barrancs i els ponts destruïts de l’experiència vital d’una guerra brutal que ho ha trencat tot. D’un camí personal del mateix Campañà cosificat en acostar-se a tocar del Mediterrani i dels Pirineus tot perseguint la línia fèrria que connecta la gran urbs, Barcelona, amb la línia que dona l’entrada a França. En arribar allà, en creuar la línia divisòria, la pregunta es fa evident: quin so fa un còctel format per l’absència, el silenci i la tramuntana? I el cautxú cremat, quina olor fa? I encara més transcendent: com es construeix un autoretrat? I és que el llibre que teniu a les mans explica, a través de la bellesa dramàtica de la destrucció, un viatge interior. Un retrat de la complexitat de la Guerra Civil i de les absències que provocà. En definitiva, d’una vida paral·lela que no s’acabà consumant però que existí en l’experiència personal del fotògraf.